Brossa
Pintura
Brossa
Carles Duarte i Montserrat
A la obra de Màrius Brossa l'art té
com a matèria prima el sentiment. Encara que de vegades ens afanyem
a ocultar-ho
o a desmentir-ho, la tendressa és el més
valuós que la vida ens ofereix i que ens permet d'oferir als qui
la comparteixen
amb nosaltres. Ara bé, perquè el
sentiment perduri en l'art i dialogui amb la mirada i la ment d'aquells
qui s'hi acosten fins a sentir-se'n sacsejats, fins a provocar-los una
profunda emoció, cal construir un llenguatge que vagi més
enllà, més endins de la mera representació.
Així és com veig el treball de Màrius
Brossa i aquesta sèrie Portals un nom que ens convida a deixar
enrere l'ansietat
i el murmuri de la quotidianeitat per travessar
el llindar de cada un dels seus quadres, que esdevenen estacions d'un iti-
nerari emotiu, retrobar-nos-hi. En la seva obra
recent, que aquesta exposició reflecteix d'una manera prou coherent
i singular, hi ha una rcerca d'un simbolisme essencial i alhora un llenguatge
d'una aparent ingenuïtat, on els colors esdeve-
nen estats i és combinen amb traços
i formes que ens corprenen per la seva claretat, per la seva nuesa primigenia.
Brossa ens explica a Portals una historia,
una relació humana, que ens inquieta i que ens fascina. I ho fa
creant una
bellesa enlluernadora però alhora des
d'una tensió íntima que no admet la indiferència.
A Brossa no hi ha contemplació,
hi ha imolicació personal. El paisatge
és el teixit dels sentiments, les imatges, més abstractes
o més concretes, més pures o més anectòtiques,
sorgeixen, com esqueixades, d'ell mateix.
Brossa fa, amb Portals un pas cap el centre de la seva pròpia existència.
Carles Duarte i Montserrat
Escriptor.