Brossa
Pintura
Brossa
El "diari íntim de Màrius
Brossa 
Daniel Giralt-Miracle - 1997
Al meu entendre, l'última etapa de la pintura de Márius Brossa té molt poc a veure amb la seva obra anterior. Si aquella estava dominada per una visió figurativa i més o menys amable de la naturalesa i de la figura humana, l'actual, per contra, és punyent, penetrant, densa en color i intensa en arguments i està carregada d'un expresionisme que entronca molt més amb els fauvismes del nord que amb els de procedència Mediterrània.
Des
de diferents punts de vista, plans, posicions i situacions, ara ens presenta
la història d'un ninot, un personatge que esdevé el protagonista
d'aquesta narració i que caricaturitza fins a transformar-lo en
una figura grotesca, estrafeta, angoixada que ens explica el què
sent i el que li passa. Sens dubte, es tracta d'una pintura subjectiva,
interioritzada, somatitzada i indiscutiblement autobiogràfica. I
és just d'aquí d'on surt la seva força, perque res
és balder, al contrari, tot és al servei d'unes energies
interiors que l'aproximen a aquells pintors que treballen més amb
la profonditat de l'esperit que amb allò que veuen els ulls. És
evident que hi ha una mica de Klee, de Munch, d'Ensor, de Nolde, de Dubuffet,
de
Sucre, però és que, com en la d'ells,
en l'obra de Màrius Brossa predominen les emocions per sobre dels
convencionalismes tècnics i argumentals propis de la pintura acadèmica.
Més que una sèrie de quadres de tema i títol diferent, aquesta exposició ens presenta, dons, fotogrames o pàgines d'un diari íntim, testimonis d'una aventura intel.lectual, sentimental i personal que només es pot expressar a travès de la poesia o de la pintura. I, per bé que també és poeta, en aquesta ocasió Màrius Brossa ha preferit explicar-nos la seva historia amb formes i colors, perquè era conscient que ens arribaria amb la mateixa força que ell l'ha viscuda.
Daniel Giralt-Miracle