El blat és madur i comença la sega.

Les veus es retroben
en la joia d'un cant compartit.
Emergeix de la carn
l'udol aspre del temps esvanint-se.

Es nodreixen els cossos.
Llisca el gust de raïm per la gola.

La llavor d'unes mans
ha arrelat al desert
on habiten records
que un vent groc
desdibuixa.

Ja de nit,
reposem entre els sons que perduren
dins l'enigme dels astres.
 

                                                                                        Carles Duarte i Montserrat