Ritmes nus
on registro el silenci dels ulls,
on invoco l'origen,
les hores captives
i retrobo el cel tens del desig,
l'arrel i el destí,
el sentiment que esqueixa l'existència.

Ressegueixo amb els llavis la veu.

Plou la nit
una almoina de paraules ardents.

Em demano qui sóc.
 

                                                                      Carles Duarte i Montserrat