Retruny, inmens, el batec del dolor,
d'unes mans derruïdes que s'aferren a l'aire,
de la fam i la por que roseguen ferides d'un mon fatigat.

La paraula de fang
ressona insistent
rere el mur.

Aquesta ona de saba i de sang
té un origen de foc.

Llavis molls,
insaciables de llum,
indiferents a la nit,
s'obliden dels rostres perduts
al desert.
 

                                                         Carles Duarte i Montserrat