El primer cant del dia.

Les formes es desvetllen
i els cossos celebren que són.

Els sons bressolen
el sorgiment de l'alba,
el món que creix i s'obre
a la ferida blava de la llum.

La terra que germina.

Els pobles segueixen un sender
com un retorn interminable
que els porta a nous indrets
on persistir.

S'esllavissa, joiosa de tactes,
fins al fràgil instant,
la textura de l'ombra.

Les mirades es fonen.
 

                                                                            Carles Duarte i Montserrat