Crema l'odi, als carrers
i un seguici de rostres vençuts
sense que hagin lluitat
omple el dia de dol.

Un somni de Pau que s'esberla,
l'exercici cruel de la mort,
la revenja incessant
dins l'onada de sang
que arrosseguen els dies.

Han perdut el passat.
No els queda sinó viure
aquest fràgil present,
ocultant l'abandó que els fereix,
desant plors en un gest despullat d'esperances.

Corrues de passos desolats per apagar la fam,
camins derruïts que es desfan i s'allunyen, enyor d'ulls,
de les veus del paisatge, i un desig sense fi de retorn.

                                                              -Carles Duarte i Montserrat-